|
INICIATIVA
LLEGISLATIVA POPULAR promoguda a l’ampar de la Llei 5/93,
de 27 de decembre, reguladora de l’iniciativa llegislativa
popular de la Comunitat Valenciana.
Preambul
El Regne de Valencia, hui denominat Comunitat Valenciana, ha segut
el lloc d’encontre de distints pobles i civilisacions.
Ibers, grecs, fenicis, romans, gots, visigots, araps, judeus, navarros,
mallorquins, aragonesos, catalans i castellans, tota una suma de
diverses llengües i cultures que han aniuat en les terres valencianes
i que han anat conformant el ric tesor identitari valencià.
Juridicament
el Regne de Valencia cristia es va crear en 1239, despres de conquistar
el rei d’Arago, Jaume I, l’antiga Balansiya musulmana.
L’existencia
d’una cultura, religio, costums, llengua i identitat propia
anterior a la conquista jaumina i, en ocasions, molt mes rica i
avançà que la dels propis conquistadors, va provocar
que es creara una entitat de regne que va passar a formar part de
la Corona d’Arago pero en una llegislacio, administracio i
consciencia de poble absolutament reconeguda.
Els
Furs del Regne de Valencia o Furs Valencians van ser jurats i proclamats
pel rei Jaume I en l’any 1251, i estigueren plenament vigents
hasda la seua abolicio en els Decrets de Nova Planta de 1714 que
posaren fi a tot el sistema llegislatiu i politic dels regnes d’Arago
i Valencia.
En
1839 les Corts espanyoles decretaren, i la reina Isabel II va sancionar,
la Llei de Conformacio de Furs en la que es confirmaven els furs
de les provincies Vascongaes i de Navarra, sense perjuï de
l’unitat constitucional de la monarquia.
La
vigent Constitucio espanyola de 1978 establix en la seua Disposicio
Adicional Primera que “ampara i respecta els drets historics
dels territoris forals. L’actualisacio general de dit regim
foral es durà a cap, en el seu cas, en el marc de la Constitucio
i dels Estatuts d’Autonomia”.
La
Constitucio espanyola ve a garantisar l’existencia d’un
regim foral, es dir, d’un regim propi de cada territori historic
d’autogovern territorial, aço es, de la seua foralitat.
Per aixo, la garantia constitucional supon que el contingut de la
foralitat deu preservar tant en els seus traços organisatius
com en el seu ambit de poder, l’image identificable d’eixe
regim foral tradicional.
A
pesar d’este reconeiximent explicit dels territoris forals,
de l’exitencia viva d’una consciencia colectiva del
poble valencià, de la seua foralitat i de pertinença
a una realitat historica denominà Regne de Valencia, la via
autonomica que la Comunitat Valenciana va utilisar per a accedir
al proces constituent que es va obrir en 1978 mos ha relegat als
valencians des d’un punt de vista llegislatiu, administratiu,
financer i identitari, en definitiva, d’autogovern valencià
ple.
Ni
l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana de
1982, ni la mes recent reforma estatutaria aprovà pel PP
i PSOE, han sabut profundisar en la recuperacio d’una historia,
d’unes lleis i d’una autonomia acort en lo que ha segut
el Regne de Valencia.
Reduir
la foralitat valenciana a una mera retorica circumscrita a la recuperacio
del dret civil valencià, tal i com arreplega el vigent Estatut
d’Autonomia, no nomes supon una manipulacio de la nostra identitat
com a poble, sino una renuncia expressa del nostre territori historic
al seu ple dret d’autogovern.
L’Estatut
d’Autonomia deuria dur a cap, puix, una labor d’actualisacio
del regim foral valencià que supondria, i faria possible,
l’integracio d’este en la nova estructura territorial
espanyola.
A
soles des d’un verdader foralisme constitucional, la Comunitat
Valenciana podra avançar en el ple reconeiximent de la seua
llegislacio i les seues i institucions dins d’Espanya. El
foralisme es la maxima reivindicacio de lo propi dins del respecte
a l’actual marc constitucional, es en definitiva, l’unica
formula en la que l’historic Regne de Valencia puga recuperar
el seu prestigi i superar lo que va ser una verdadera usurpacio
identitaria realisà pel rei Felip V i el seu Decret d’abolicio
dels furs d’Arago i Valencia.
La
present Llei de Defensa de les Senyes d’Identitat Valencianes
preten convertirse en un element dinamisador d’eixe esperit
de reconquista foral, indispensable per al ple desenroll de la Comunitat
Foral Valenciana o Regne de Valencia.
Les
senyes d’identitat es convertixen per mig d’esta Llei
com l’element vertebrador de la consciencia de poble dels
valencians, un instrument a través del qual els ciutadans
que son i se senten hereters del passat historic del Regne de Valencia,
es configuren com a autors del seu present i futur.
Els
simbols d’un poble, especialment la seua bandera i llengua
propia, representen l’identitat, l’autoritat, l’unitat,
el respecte i el sentiment compartit dels seus ciutadans. Si, ademes,
este fet ve acompanyat per una Llei de defensa, supon que la societat
civil decidix otorgarlos un reconeiximent i proteccio superior.
Ademes
de la denominacio, entitat territorial, llengua, himne i bandera,
esta Llei tambe otorga la consideracio de simbols identitaris que
requerixen d’especial proteccio al patrimoni economic-cultural
valencià, entre el que cap destacar el camp i l’industria
tradicional valenciana, uns elements que mos aproximen a les llegislacions
europees mes avançaes en este camp, i que, ademes, donen
resposta a les actuals situacions d’insolidaritat interregional
que en materies d’aigua estem patint els valencians o d’indefensio
front a politiques excesivament globalisadores i gens proteccionistes
de la nostra economia propia.
Els
redactors d’esta Llei confien que, a partir d’este impuls
foraliste, la labor del llegislador valencià s’enfoque
en la necessitat d’articular els canvis precisos per a que
la nostra autonomia i el seu Estatut es convertixquen en un verdader
sistema d’actualisacio del regim foral valencià per
a fer possible la seua plena integracio en la nova estructura territorial
espanyola.
Titul
I
De les senyes d’identitat
Articul 1.- Tenen la consideracio de senyes d’identitat
exclusives de la Comunitat Valenciana la denominacio i delimitacio
territorial, la Real Senyera, l’Himne de l’Exposicio
Regional de 1909, la Llengua Valenciana i el patrimoni economic-cultural
valencià.
Articul 2.- La denominacio de senyes d’identitat
es perfectament compatible en el terme de simbols de la Comunitat
Valenciana, ya que per al llegislador esta ultima te un contingut
eminentment administratiu, mentres que les senyes d’identitat
fan referencia a una entitat superior que el poble valencià
ha considerat important la seua especial proteccio.
Articul 3.- Les senyes d’identitat que s’arrepleguen
en esta Llei simbolisen l’historia, tradicio i dignitat del
Regne de Valencia i del poble valencià. Son signe de l’identitat,
l’autoritat, l’unitat, el respecte i el sentiment compartit
dels seus ciutadans, en definitiva, valors superiors que deuen tindre
la seua proteccio per mig de la Constitucio espanyola, l’Estatut
d’Autonomia i tota la seua llegislacio.
Articul 4.- La present Llei regula les seues caracteristiques,
difusio i us, aixina com les mides d’especial proteccio que
garantisen el compliment, respecte i acatament de lo aci dispost.
Titul II
De les caracteristiques de les senyes d’identitat
Artículo 5.- Nom oficial.
1. El nom oficial pel qual s’ha identificat historicament
el poble valencià es el de Regne de Valencia.
2. L’Estatut d’Autonomia i l’actual marc constitucional
reconeixen tambe com a denominacio oficial la de Comunitat Valenciana,
que sera compatible en la de Regne de Valencia i Comunitat Foral
Valenciana, abdos termens que responen a una realitat historica,
de tradicio foral i reconeiximent formal del poble valencià.
3. Qualsevol atra denominacio, que puguera haver segut oficial o
no en el passat, no tindra la consideracio de nom oficial.
4. Sera illegal i contraria a lo expressat en esta Llei l’utilisacio
per l’administracio de l’Estat, administracions autonomiques,
conselleries de la Generalitat Valenciana, diputacions provincials,
corporacions locals, administracions publiques en general, partits
politics, sindicats, sistema educatiu, mijos de comunicacio, empreses
i associacions empresarials, entitats, organismes i particulars
de qualsevol atre nom per a referirse a l’entitat territorial
conformà per l’antic Regne de Valencia.
Articul 6.- Delimitacio territorial.
1. El territori de la Comunitat Valenciana compren el dels municipis
integrats en les comarques que configuren les provincies d’Alacant,
Castello i Valencia.
2. El poble valencià, historicament organisats com a Regne
de Valencia, compartix la seua pertinença a una estructura
territorial compartida i delimità en la Constitucio espanyola,
una entitat que s’ha conformat per mig d’un cresol de
cultures i civilisacions que han donat lloc a l’existencia
d’Espanya.
3. La mera proposta d’inclusio de la Comunitat Valenciana
a qualsevol atra realitat territorial o anexio als inconstitucionals
i ahistorics “països catalans” supon una vulneracio
flagrant de la voluntat del poble valencià, de la seua historia
i de la seua identitat propia.
Articul 7.- La Real Senyera.
1. La bandera de la Comunitat Valenciana es la tradicional Real
Senyera composta per quatre barres roges sobre fondo groc, coronaes
sobre franja blava al costat de l’asta.
2. La Comunitat Valenciana promou l’us, la difusio i l’exhibicio
de la seua bandera oficial com a expressio de l’identitat
del poble valencià, de la seua unitat com a Regne i de la
seua solidaritat entre els seus ciutadans.
3. L’us public de la Real Senyera com a distintiu s’acomodarà
a lo establit en la Llei 8/1984, de 4 de decembre, per la qual es
regulen els simbols de la Comunitat Valenciana i la seua utilisacio.
4. Queda terminantment prohibida la modificacio, inscripcio, substitucio
o suplantacio de la Real Senyera com a simbol identitari de la Comunitat
Valenciana.
5. Front als ultrages i ofenses a la Real Senyera, esta gojarà
de la mateixa proteccio juridica que la bandera d’Espanya,
en aplicacio dels mateixos casos i suposts que esta contempla.
6. Tots els anys, dins de les activitats del dia 9 d’Octubre
es celebrarà, promogut per les institucions de la Comunitat
Valenciana, un acte d’homenage i exaltacio de la Senyera Real
i del Centenar de la Ploma.
7. Com ocorre des de l’any 1391, el dia 9 d’Octubre
la tradicional Real Senyera, deposità en l’Archiu Municipal,
realisarà una solemne provesso civica pels carrers de la
ciutat de Valencia acompanyà de totes les autoritats i institucions
de la Comunitat Valenciana, aixina com en els ciutadans que desigen
acompanyarla.
8. La Real Senyera, per privilegi otorgat en 1365 pel rei Pere el
Ceremonios i per a enaltir el seu ranc Real, mai s’inclina
ni fa reverencia a ningu.
Artículo 8.- Himne.
1. L’himne oficial de la Comunitat Valenciana es el denominat
Himne de l’Exposicio Regional de 1909, aprovat pels Alcaldes
dels Molt Ilustres Ajuntaments d’Alacant, Castello i Valencia
en maig de 1925.
2. L’Himne Oficial de la Comunitat Valenciana està
constituit per la musica, obra de En José Serrano Simeón,
i per la lletra composta per En Maximilià Thous Orts.
3. L’Himne ha de ser interpretat a l’inici o al final
d’aquells actes oficials de caracter public i especial significacio
organisats per les institucions de la Comunitat Valenciana.
4. En els actes oficials de la Generalitat Valenciana es podra interpretar
l’Himne, devent regirse per lo establit reglamentariament.
5. Es prohibix l’alteracio i/o utilisacio de l’himne
de la Comunitat Valenciana en actes, formas o versions no oficials
que menyscabe la seua alta significacio.
Articul 9.- Llengua Valenciana.
1. L’idioma propi dels valencians es la Llengua Valenciana,
que tindra la consideracio de llengua espanyola, i en la Comunitat
Valenciana sera oficial en companyia del castellà.
2. El dia 3 de març s’establix oficialment com Dia
de la Llengua Valenciana.
3. La Llengua Valenciana constituix un sistema llingüistic
propi des d’un punt de vista filologic, historic, juridic,
cultural, sociologic i politic.
4. Cap administracio general, administracio de l’Estat, administracions
autonomiques, conselleries de la Generalitat Valenciana, diputacions
provincials, corporacions locals, partits politics, sindicats, sistema
educatiu, mijos de comunicacio, empreses i associacions empresarials,
entitats, organismes i particulars podran qüestionar l’entitat
idiomatica i caracter diferenciat de la Llengua Valenciana.
5. Cap entitat academica, universitat o centre docent, ya tinga
el mateix caracter public o privat, aixina com els membres que les
constituixquen, treballen o depenguen d’elles en qualsevol
dels seus estaments administratius o docents podran qüestionar
lo aci expressat.
Articul 10. Patrimoni economic-cultural.
1. Tindran la consideracio de senyes d’identitat immaterials
aquelles expressions economic-culturals que singularisen i identifiquen
a la societat valenciana, en especial referencia al camp i industria
tradicional valenciana.
2. El camp i industria tradicional valenciana han segut un motor
dinamisador basic de l’economia valenciana i un eixemple de
sostenibilitat territorial.
3. Totes les administracions publiques valencianes deuran adoptar
les mides necessaries per a que este patrimoni, des del seu caracter
intangible, siga servint d’equilibri permanent i d’ensenya
de la Comunitat Valenciana.
4. La Generalitat Valenciana reconeix l’importancia i prestigi
del Tribunal de les Aigües de Valencia, i garantisarà
la seua pervivencia en el temps.
Titul III
Del seu us, promocio i difusio
CAPITUL I. Dia de les Senyes d´Identitat Valencianes.
Articul 11.- El dia 23 de maig, que tradicionalment s’ha tingut
com a dia del Palleter o dels patriotes valencians, tindra la consideracio
de Dia Oficial de les Senyes d’Identitat Valencianes.
Articul 12.- Les administracions publiques valencianes promouran
activitats per a la difusio de l’historia, cultura, significat
i importancia de les senyes d’identitat de la Comunitat Valenciana.
CAPITUL II. Institut de Defensa de les Senyes d´Identitat
Valencianes.
Articul
13.- Es crea l’Institut de Defensa de les Senyes
d’Identitat Valencianes com a Institucio de la Generalitat
Valenciana en les competencies, composicio, regim de funcionament
i organisacio que es determinaran en una posterior Llei.
Articul 14.- L’Institut de Defensa de les
Senyes d’Identitat Valencianes es una Institucio de caracter
public, adscrita a la Presidencia de la Generalitat Valenciana,
que goja de personalitat juridica propia i eixercix les seues funcions
en autonomia organica, funcional i presupostaria per a garantisar
la seua objectivitat i independencia.
Articul 15.- L’Institut de Defensa de les
Senyes d’Identitat Valencianes es l’Institucio que te
per objecte desenrollar, complir i fer complir esta Llei, defenent
les senyes d’identitat valencianes, tant dins com fora de
la Comunitat Valenciana. Per ad aixo tindra com a base fonamental
de consens, expressio majoritaria del poble valencià, voluntaria
i lliurement promoguda per mig d’esta Llei, la realitat cultural
i historica genuïna valenciana.
Articul 16.- Les decisions de l’Institut
de Defensa de les Senyes d’Identitat Valencianes, en l’eixercici
de les seus funcions, deuran ser observaes per totes les institucions
de la Generalitat Valenciana, poders publics, el restant d’administracions
publiques, sistema educatiu, mijos de comunicacio, empreses, entitats,
organismes i particulars.
Articul 17.- Les entitats locals de la Comunitat
Valenciana podran constituir delegacions de l’Institut de
Defensa de les Senyes d’Identitat Valencianes, en els fins,
objectius i dependencia que es determinarà en la seua llei
de creacio.
CAPITUL
III.
Foment en la cultura.
Articul 18.- L’Institut de Defensa de les
Senyes d’Identitat Valencianes i el restant de les institucions
de la Comunitat Valenciana promouran la convocatoria de concursos,
exposicions, audicions, certamens o competicions de diversa indole
per a fomentar el coneiximent de les senyes d’identitat valencianes.
Igualment, publicitaran l’image corporativa de les senyes
d’identitat valencianes en els mijos de comunicacio per a
sensibilisar a la ciutadania en els valors de respecte als signes
del poble valencià.
Articul 19.- L’Institut de Defensa de les
Senyes d’Identitat Valencianes en colaboracio en la Real Academia
de Cultura Valenciana fomentaran el coneiximent de les senyes d’identitat
valencianes i el seu us a través de la realisacio d’estudis
i investigacions.
Articul 20.- L’Institut de Defensa de les
Senyes d’Identitat Valencianes en colaboracio en la Real Academia
de Cultura Valenciana desenrollarà el treball que done compliment
a lo establit en l’articul 22 de la present Llei.
Articul 21.- L’Institut de Defensa de les
Senyes d’Identitat Valencianes en colaboracio en la Real Academia
de Cultura Valenciana impulsaran la creacio d’un premi anual
denominat “Palleter” en el que es distinguirà
a les entitats o particulars que s’hagen destacat per la seua
defensa de les senyes d’identitat valencianes.
CAPITUL IV.
Foment en l’educacio.
Articul 22.- Tots els anys, en les jornaes anteriors
o posteriors al dia 9 d’octubre i al dia 23 de maig, i coincidint
en dies habils d’activitat academica, en tots els centres
educatius publics, concertats o privats, d’ensenyança
infantil, primaria, secundaria i universitaria, i baix la responsabilitat
de la direccio del centre i del personal docent, es celebraran senzills
actes academics i culturals sobre el tema del valor i significat
de les senyes d’identitat valencianes.
Articul 23.- En dites jornaes o actes s’entregaran
gratuïtament als alumnes que ho demanen, reproduccions de la
Real Senyera, d’un llibre sobre l’historia del Regne
de Valencia, d’un diccionari de la Llengua Valenciana o de
l’Himne. Estes reproduccions hauran segut facilitaes a cada
centre, gratuïtament, per l’Institut de Defensa de les
Senyes d’Identitat Valencianes a peticio del centre o del
seu personal docent.
CAPITUL V.
Foment en l’ambit local.
Articul 24.- Coincidint en les jornaes proximes
al 9 d’octubre i al 23 de maig, es fomentarà que els
ajuntaments i comarques promoguen l’entrega gratuïta
de la Real Senyera, d’un llibre sobre l’historia del
Regne de Valencia, d’un diccionari de la Llengua Valenciana
o de l’Himne als veïns.
Articul 25.- Es fomentarà que, en motiu
de les festes patronals de la localitat o de dates festives solemnes,
els ajuntaments i comarques puguen facilitar a la poblacio material
per a engalanar fronteres i balcons en els simbols identitaris de
la Comunitat Foral Valenciana.
Artículo 26.- L’Institut de Defensa
de les Senyes d’Identitat Valencianes proporcionarà
gratuïtament als ajuntaments i comarques eixemplars de la Real
Senyera, d’un llibre sobre l’historia del Regne de Valencia,
d’un diccionari de la Llengua Valenciana o de l’Himne
per a donar compliment a lo establit en els apartats anteriors,
aixina com per a engalanar les vies i places publiques. El gasto
que origine es finançarà en carrec als Presuposts
Generals de la Generalitat Valenciana.
Titul IV
Proteccio
Articul 27.- Les senyes d’identitat valencianes
gojaran de la mateixa protecio juridica que les lleis estatals conferixen
als simbols de l’Estat, en aplicacio dels mateixos casos i
presuposts que estes contemplen.
Articul 28.- 1. Seran nuls de ple Dret els actes,
resolucions o manifestacions de caracter vinculant realisaes per
qualsevol corporacio, autoritat publica, funcionari adscrit a l’administracio
central o autonomica que contradiguen lo dispost en esta Llei.
2. La Generalitat Valenciana o l’Institut de Defensa de les
Senyes d´Identitat Valencianes hauran de procedir a la seua
impugnacio davant la jurisdiccio contencios-administrativa.
3. Degut a l’important proteccio i contingut formal que posseix
esta Llei, qualsevol entitat llegalment inscrita en el registre
corresponent podra instar la nulitat dels actes contraris a la present
Llei davant la via contencios-administrativa, tenint plena llegitimacio
activa per ad aixo.
Articul 29.- La Generalitat Valenciana haura de
garantisar el compliment de lo dispost en la present Llei i corregir
les infraccions que es cometen contra les seues disposicions, restaurant
l’orde llegal alterat.
Articul 30.- Es consideraran infraccions administratives
les conductes que suponguen la violacio dels preceptes continguts
en la present Llei, que seran sancionaes conforme a la llegislacio
aplicable.
Articul 31.- Si l’infraccio provinguera d’un
funcionari public, esta tindra la consideracio de falta molt greu,
deguent ser suspes d’immediat de les seues funcions, en l’apertura
del corresponent expedient disciplinari, conforme a la llegislacio
aplicable.
Articul 32.- Estaran prohibits, i la Generalitat
Valenciana deura velar per la seua retirà en el determini
d’un any, tots els simbols i referencies que contravinguen
esta Llei, instalats o que es referixquen a edificis, carrers o
instalacions depenents de tot tipo d’administracio o d’institucions
privaes, en especial aquelles que causen confusio publica o inseguritat
juridica, segons se sanciona en l’articul 9.3 de la Constitucio
espanyola.
Articul 33.- Les administracions, diputacions provincials,
corporacions locals, partits politics, sindicats, mijos de comunicacio,
empreses i associacions empresarials, entitats, organismes i particulars
que vulneren lo establit en la present Llei, i independentment del
restant d’actuacions que establixca la llegislacio aplicable,
no podran ser beneficiaris de partida presupostaria, subvencio,
ajuda, bonificacio o contractacio publica dins de la Comunitat Valenciana.
Articul 34.- La Generalitat Valenciana podra paralisar,
retirar i tornar les ajudes que provinents de les institucions comunitaries,
tercers països, administracio central espanyola o el restant
d’autonomies de l’Estat es pretenguen destinar a partits
politics, sindicats, mijos de comunicacio, empreses i associacions
empresarials, entitats, organismes i particulars, i la finalitat
de la qual o actuacions publiques o privaes siguen contraries a
la present Llei.
Articul 35.- La Generalitat Valenciana podra instar
la suspensio de les activitats d’aquelles associacions o entitats
privaes la finalitat de les quals siga contraria a la present Llei,
i despres del corresponent expedient administratiu contradictori,
decretar el tancament definitiu dels mateixos.
DISPOSICIO ADICIONAL
Unica.-
En el determini d’un any des de l’aprovacio d’esta
Llei l’Institut de Defensa de les Senyes d’Identitat
Valencianes, la Generalitat Valenciana i les diputacions provincials
procediran al seguiment del seu compliment i desenroll, d’acort
en les seues respectives competencies.
DISPOSICIO TRANSITORIA
Primera.-
En el determini de tres mesos des de la publicacio d’esta
Llei haura d’elevarse al Consell de la Generalitat Valenciana
per a la seua aprovacio definitiva d’una Llei de Creacio de
l’Institut de Defensa de les Senyes d’Identitat Valencianes.
Segona.-
El Govern de la Generalitat Valenciana assignarà la partida
presupostaria i els locals adequats per al compliment dels fins
de l’Institut de Defensa de les Senyes d’Identitat Valencianes.
DISPOSICIO DEROGATORIA
Unica.-
Queden derogaes quantes lleis autonomiques o disposicions d’igual
o inferior ranc s’oponguen a lo dispost en la present Llei.
DISPOSICIONS FINALS
Unica.-
La present Llei entrarà en vigor el dia següent de la
seua publicacio en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
En el determini d’un any des de l’aprovacio d’esta
Llei l’Institut de Defensa de les Senyes d’Identitat
Valencianes, la Generalitat Valenciana i les diputacions provincials
procediran al seguiment del seu compliment i desenroll, d’acort
en les seues respectives competencies.
DISPOSICIO TRANSITORIA
Primera.-
En el determini de tres mesos des de la publicacio d’esta
Llei haura d’elevarse al Consell de la Generalitat Valenciana
per a la seua aprovacio definitiva d’una Llei de Creacio de
l’Institut de Defensa de les Senyes d’Identitat Valencianes.
Segona.-
El Govern de la Generalitat Valenciana assignarà la partida
presupostaria i els locals adequats per al compliment dels fins
de l’Institut de Defensa de les Senyes d’Identitat Valencianes.
DISPOSICIO DEROGATORIA
Unica.-
Queden derogaes quantes lleis autonomiques o disposicions d’igual
o inferior ranc s’oponguen a lo dispost en la present Llei.
DISPOSICIONS FINALS
Unica.-
La present Llei entrarà en vigor el dia següent de la
seua publicacio en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
|
